Translate

dijous

ESTEM CANSATS DE LA NOSTRA PARELLA?Mites sexuals

QUÈ ENS ESTÁ PASANT?
El desinterès i la tendència de la dona a fugir del sexe amb la parella habitual. És un mite o una realitat?

Cuantes vegades hem sentit l'expressió "Avui no, amor meu, que estic cansada", o bé aquesta altre "es que, em fa mal el cap"..... Son les bandas sonoras de molts dels dormitoris que desde ségles segueixen obstaculitzant els objectius i necessitats fisiologiques dels mortals. El desinterés i la tendència femenina a fugir del sexe amb la seva parella habitual poden ser per raons desconegudes o creades. La gran majoria de dones diuen estar vivint sota presió constant: malestar o enfermetat, trobar-se sota tractament farmacològic, (inhibeix el desig), haber patit una cirurgia recent, situacions de maltracte, de violència o d'abusos en etapas prèvias; acusar falta d'higiene de la parella o ràpidesa en el coit, es a dir, dedicar poc temps als preliminars, (més conegut com el "petting"), comportaments egoistas i falta de ideas quan es fa l'amor. També no es descartan la por a un embaraç o bé contraure enfermetats de transmissió sexual. Però, el que si que és cert es que hi ha un misteri sexològic en el desig femeni. Hi ha determinats estudis que no ens diuen res del per què d'aquest desinterés que s'instal·la dintre de la dona quan té una relació estable i a on no es donan aquells altres problemas inqüestionables. Un estudi que segueix portant cua des que el món és món.

  En el llibre "Sexo y sólo sexo" de Carmen López Sosa, doctora i sexóloga clinica, apareixen reflexions reveladoras de certas incongruencies: dones que admetan practicar sexe sense ganes i que a més aseguran que disfrutan del contacte sexual. En cambi, en els homes aquesta afirmació seria impossible per que no es desenvoluparien "conductes sexuals evidents", com la erecció del penis. Em de pensar que els fàrmacs vasodilatadors com ara la Viagra, Levitra o Cialis, no funcionan si no hi ha desig sexual. La dona es com una capsa tancada per la que no veus què amaga en el seu interior. Una incognita darrera de l'altre i a qui has de preguntar constantment. Per contra, en l'home es veu si está excitat sexualment o no per una manifestació del penis. "Homes i dones desitgem, però de manera diferent, segons explica l'autora.
La RAE defineix desig com: "Moviment afectiu cap a alguna cosa que ve de gust". Impuls o excitació carnal. Sembla ser que els homes sempre tenen ganes, que sempre estan disposats, una qüestió que , segons ens explica la Carmen, no está del tot convençuda. Si és cert que a nivell social, l'home pot manifestar la seva sexualitat sense cap problema i exercir el rol de ser tot un caçador sense ser reprobat ni criticat per aquesta actitut. En cambi, segons López Sosa, en el imaginari popular, existeix la fantasia de la dona insaciable, "boja de desig que demana més i més, un home darrera de l'altre, demanant que la facin feliç fins a desmaiar-se".

 LLARGA DURADA
 
L'autora del llibre "Sexo y sólo sexo", explica que les dones, sobre tot en les relacions de llarga durada, "no presentan impuls cap el desig carnal", sino al que denomina, "sexual intimacy", amb el que es refereix a un estat d'intimitat emocional que les mou "cap a la recerca afectiva de l'altre". Una vegada envoltada d'aquesta atmosfera, surgeix el desig sexual. Per afecte, entenem tendresa, adhesió, amor, estimació, calidesa, empatia, etc,....."Tots aquests sentiments i d'altres motivan les dones". Si existeixen o la dona perceb aquests valors en el seu company sexual, s'excitará i desitjará compartir el seu cos. Es através d'aquests caldo de cultiu, de gratitut i entrega on es materialitzará el fet de donar-ho tot, d'unir-se més enllà del que és una parella, que ell se senti estimat, acceptat i feliç. Un desig amb implicacions compartides on tothom surt guanyant. La parella perfecta?
Un tandem perfecte, una parellla que sembla respirar el mateix aire i que comparteixen els mateixos gustos i aficions. I després? que pasa quan arriva la rutina? Generalment, "després existeix un vuit, una rutina on les accions i els pensaments s'estableixen com una taula d'elements que "ja han quedat escrits i que no cal repetir-los més". Que ja coneixem la persona amb la que em decidit compartir la nostra vida. Que no cal parlar més. Aquesta manera de pensar en una relació de parella, serveixen a molts de comoditat, de "ja m'esta bé el que tinc", però curiosament, són relacions com si d'una sessió d'spinning es tractés. Una sensació d'haber intercambiat fluits sexuals, amb un perfecte desconegut, per després continuar amb les mateixes pautas i protocols establerts per la parella. Per que aixi ho han decidit. Fins que algú dels dos s'en adoni de que la felicitat és molt més que conviure sota el mateix sostre i tenir la percepció de que la part material que ens envolta ens pertany. I no és aixi. Aqui estem situats en una estació en la que em de tenir present que aquests món el deixarem amb les mans buidas. Tal i com vam venir i vam començar a tenir us de la raó.