Translate

dimecres

REVOLUCIÓN TECNOLOGICA: EN 2 AÑOS TU NEVERA TE MANDARÁ MENSAJES


 ¿NO QUERIAS AMIGOS TECNOLOGICOS?PUES PREPARATE POR QUE NO ESTARÁS SOLO


Hace diez años, pocos eran los que soñaban con que pudieran tener en la palma de la mano un teléfono capaz de hacer lo que hace un ordenador de sobremesa. Si te decimos que en tan solo un par de años tu nevera te va a mandar correos electrónicos o que te va a freír a tuits, seguro que empiezas a tener la misma sensación de incredulidad.
Sí. La próxima revolución tecnológica no va a estar protagonizada ni por las tabletas ni por los móviles. Estamos a punto de entrar en la era de los electrodomésticos inteligentes.

El tiempo pasa tan rápido que dentro de muy poquito, tu nevera te va a mandar un mensaje al móvil sugiriéndote lo que puedes cenar dependiendo de lo que haya en su interior. En el menú, tendrán preferencia los alimentos aún sin consumir o los que están a punto de caducar, para que no tengas que tirarlos. También te podrá decir que si pasas por el supermercado y compras salmón, podrás comer esa pasta que tanto te gusta, porque solo falta ese ingrediente para poder hacerla.

Qué!como suena?Increible, verdad?
¿Cuándo viviremos esa escena futurista? Pues según Siemens, en tan solo un par de años. En 2014 se pondrán a la venta los primeros frigoríficos dotados de cámaras y sensores para discernir alimentos (y su estado de conservación) y que además van a estar conectados a Internet vía Wi-fi. Estos electrodomésticos podrán enviar información a nuestro smartphone y podremos controlarlos con una aplicación.
Y hay más!. Como en la cocina lo habitual es tener las manos manchadas, estas neveras inteligentes no serán controladas con pantallas táctiles que terminarían llenas de huellas y manchurrones. Un sistema de control holográfico en el que por arte de magia se despliega un menú en nuestra encimera será la forma de manejarlas.
Los frigoríficos no solo serán avanzados. El fregaplatos conocerá el nivel de cal del agua de nuestra ciudad y ajustará automáticamente sus parámetros para poder limpiar de una forma más eficiente. La cafetera también estará conectada a Internet para también saber la calidad del agua de nuestra zona y para poder encargar más café a la tienda si hiciera falta.

Tus electrodomésticos 'tontos' podrán volverse 'listos'
Para poder disfrutar de toda esta tecnología no va a hacer falta renovar los electrodomésticos que tenemos en casa ahora mismo. Siemens estima que la mitad de ellos pueden conectarse a Internet y volverse 'inteligentes' con una sencilla instalación.
Tampoco hará falta disponer de una monstruosa conexión a Internet para que nuestra cocina sea digna del tercer milenio: con un ADSL normalito (3 Mbps) vale. ¿Os gustaría tener electrodomésticos inteligentes en casa?


CUANTO CREES QUE VALEN LAS PARTES DE TU CUERPO?

SON LAS PARTES DE NUESTRO CUERPO UNA MONEDA DE CAMBIO PARA CONSEGUIR OTROS OBJETIVOS?

Eso mismo es lo que se ha preguntado la periodista británica Storm Theunissen, quien ha tratado de vender —legal e ilegalmente— sus órganos y extremidades para tratar de saber cuál es el valor real de mercado de nuestro cuerpo y plasmarlo en un curioso documental.
Según Theunissen solo este año en el Reino Unido morirán más de 1.000 personas que se encuentran en la lista de espera para recibir un trasplante. Además, decenas de miles de parejas que no pueden concebir hijos acudirán a los bancos de óvulos o esperma para tratar de poner solución a su problema.
"Casi todo lo que nos dio el Señor puede venderse", asegura la periodista. Además, el negocio es creciente, pero quienes pretendan vender parte de su anatomía para pagar deudas o tratar de sobrevivir a la crisis van a llevarse "una gran decepción" porque "el precio no será tan alto como imaginaban".


Su primera parada fue en una peluquería del centro de Londres. Allí le ofrecieron algo menos de 62 euros por su pelo para elaborar pelucas de cabello natural para pacientes sometidos a tratamiento con quimioterapia.
La siguiente visita fue a un banco de sangre, donde le pagaron menos de 40 euros por la extracción. En otra clínica le ofrecieron 60 euros por muestras de su piel, pero únicamente si tenía psoriasis, y a través de Internet le llegó otra sorprendente propuesta desde una página web de fetichismo: 37 euros por un 
frasquito con su orina.

 Ninguna de estas ofertas terminó por convencerla, así que se dirigió a una clínica de fertilidad. Allí la examinaron, física y mentalmente, y pusieron precio a sus óvulos: la capacidad reproductiva de una joven de 32 años, bella y universitaria vale 12.000 euros.
El riñón, el órgano más valioso
En Estados Unidos, un país en el que las donaciones no alcanzan ni siquiera el 10% de los órganos que esperan los pacientes enfermos —lo que provoca que mueran 18 personas diarias—, el mercado de los órganos está mucho más extendido e incluso hay quien pide que se legalice un sistema de pagos o retribuciones a los donantes de órganos.
Quizá por eso, La organización Medical Transcription,  que lucha contra la mercantilización de la salud, ha publicado un gráfico en el que muestra cual es el precio que alcanzan las distintas partes del cuerpo en el mercado negro estadounidense.
Un corazón, por ejemplo, cuesta unos 90.000 euros, mientras que un hígado supera los 120.000 euros. Eso sí, ningún órgano humano alcanza el valor de un riñón, la estrella del mercado, por el que se llegan a ofrecer 200.000 euros. Más asequibles son los globos oculares, que se cotizan a 1.162 euros la pareja, o una mano, que apenas cuesta 275 euros.


Miembros asegurados
El mercado de las partes de cuerpo también ha llegado con fuerza a los seguros. Con pólizas de 6.000 euros al año cualquier persona puede proteger la parte de su cuerpo fuente de sus ingresos y asegurarse una indemnización de algo más de un millón de euros.
Las aseguradoras tienen unas tablas con distintas valoraciones en función de la parte del cuerpo de que se trate. Las manos, el cerebro, los ojos y las piernas suelen ser más valoradas que las orejas, oídos y la nariz, por lo general.
Mientras que la pérdida de ambas manos o la ceguera se indemniza con el 100% de la cantidad asegurada, en casos de sordera, las cantidades que se cubren suelen ser del 70% del capital asegurado.
Hasta los humanos somos un negocio cuando dejemos de respirar. Otra cosa és, qué queremos que hagan con nuestros organos cuando dejemos el mundo.

dimarts

PROHIBIT A LES PARELLAS, (Capitol 1)

DAESA NEGRE, Un Àngel Caigut del cel, (Chapter 1)

-->
La Daesa de Negre

Tot un misteri suculent. Aixi és com ha catalogat l'ultima trobada l'autor d'aquests relat que tot just está apunt de començar. Mentrestant m'acabo de menjar la poma que tinc entre els meus dits, les idees que encara están frescas, les aboco i dèixo que vagin omplin l'espai en blanc gràcies a la pressió de les teclas del portatil que tinc sota les meves mans.

No fa ni ún més que he conegut la daesa negre més envolvent que pugui veure els ulls d'un humà.
Senzilla en aparença, picarona en els moments insospitats, coqueta, juguetona,...com aquelles nenes que jugan amb la seva joguina preferida. La joguina de la que presumeixen amb tot l'orgull i que la seva ànima ha creat. Un estat animic la manté sempre en alerta quan gaudeix del que més li agrada.
Experimentar sensacions corporals. Necessitats humanes que de tant en tant es manifestan i que ha de buidar per no consumir-se en la catarsi d'un autèntic caos on el no res és l'ombra, la foscor, l'oblit de les coses. La separació de la persona amb el món que habita. La desconexió dels sentiments, les emocions. Allò, que gràcies a la vida, ens ha donat unes ales per deixar volar la imaginació, i convertir-nos en un èsser únic per fusionar la nostra existència amb la persona que comparteix les mateixas inquietuts.

L'home que l'ha conegut és privilegiat en tots els seus actes. El mutu acord que s'ha establert entre els dos, va més enllà del raonament. Va surcant remolins confusos i oceans agitats. La luxuria no té fre i quan més dies pasan, aquella trobada que ha estat la unió d'una cita premeditada amb la fusió d'unes animes juquetones que cércan la volatilitat absoluta, es transforma en una descarrega d'adrenalina permanent. La propera trobada ja está tardant. Les feromones, les glandules de la exitació més vives del nostre cos, es despertan per que aquests joc tan espavilat, inacabat, malèvol, divertit i sobre tot encès, no s'acabi mai.

Es diu que l'amor és un estat d'ànim que una persona experimenta en un moment de la seva vida. Es meravellós, però té data de caducitat. No és per sempre. Res és per sempre. L'únic que ens fa estar vius, és la imaginació. Poder imaginar que el nostre cos és capaç de fer unes accions per reproduir-les amb la persona que, en circumstàncies de la vida, dóna la oportunitat de reviure. La monotonia és un mal presagi. No és bò ni pel decurs de la especie, ni per l'evolució de totes aquelles éines que disposem per fer valer la nostra capacitat d'estimar, ser estimats, afrontar-nos devant de la vida i vèncer les nostres pors. Una vida mai és acabada si la satisfacció no ha estat del tot completa amb si mateix. Si la consecució de totes aquellas accions que hem entregat als nostres iguals, han estat creades per satisfer els demés. I després de tot aquests treball entregat,.....que ens queda per nosaltres. Quina decisió em de prendre?Quin cami em d'agafar?Sentir-nos culpables de no haber pogut aconseguir l'èxtasi més preuat, (satisfacció propia), o el sacrifici per voler cambiar el que ja está escrit i que no ens agrada per seguir morint en l'intent?.......

M'en adono que el meu voltant está cada vegada més en silenci després de formular aquestas preguntas que moltes vegades ballan pel cap i que mai "li posem atenció". És el que sempre diem en aquests casos,.....ja ho faré demà.....i quan miras enrera ha pasat una decada més......Què ens frena a seguir a la nostra intuició?Tenim por al desconegut?

I unes quantes preguntes més......Aquesta relació és el millor que els ha pogut pasar?..... Lluny de les frases i preguntes ja formulades en aquests casos,.....el "moment" en el moment oportú...ha estat positiva aquesta experiència sabent que no hi hauria porta de sortida?
La vida ens ensenya. Ens dona senyals. Ens posa senyals de transit per a personas humanes que no es veuen però que, nosaltres que som intel.ligents pel que ens interesa, hem de saber interpretar quan les veiem, com aquellas llums fluorescents que fan pampallugues i ens alertan en lletres grans per on hem de pasar.



 Acabaré aquest pròleg dient: LLARGA VIDA A LA INTUICIÓ. QUE NO S'ACABI MAI. Sémpre que dues personas es posin d'acord......Per que, rés és per sempre......
(Continuará.....)



dijous

Diga'm com dorms i et diré quina rel·lació tens!


 La forma de dormir varía con los años y es un indicativo de cómo va tu relación.

¿Estáis tú y tu pareja en armonía? ¿Cuál es la primera posición que adoptas cuando te vas a dormir? La respuesta a la segunda pregunta servirá también para responder a la primera.
Esta noche fíjate en la postura que, de forma natural, adoptáis tu pareja y tú a la hora de iros a dormir. A raíz de un estudio reciente, ésta revela vuestra verdadera personalidad.

El profesor Chris Idzikowski, director del Centro del Sueño de Edimburgo, ha analizado las seis posiciones más comunes y ha descubierto que cada una está ligada a un tipo particular de personalidad. Obviamente no mantenemos la misma posición toda la noche. Cambiamos de postura entre 2 y 4 veces cada hora.
Sin embargo, los investigadores se han dado cuenta de que pasamos la mayor parte de la noche en la posición en la que nos dormimos. Así que la posición importante (la "posición preferida") es en la que te quedas dormido espontáneamente.

Incluso cuando no estamos conscientes, nuestro cuerpo envía mensajes que nos pueden llegar a sorprender. "El perfil que emerge detrás de cada postura es frecuentemente muy diferente de lo que se podría pensar," explica Idzikowski.

1. El Feto
Es la posición preferida del 41 por ciento de los 1000 encuestados. La que adoptan los bebés en el vientre materno: acurrucado a un lado, con las rodillas flexionadas y los brazos pegados al pecho.
Los especialistas del sueño creen que las mujeres tienden a adoptar esta posición dos veces más que los hombres, y se cree que esta es la mejor posición para dormir bien.

Pero, ¿qué rasgos de personalidad revela? Las personas que duermen en posición fetal son generalmente fuertes vistos desde el exterior, pero son muy sensibles en un segundo plano. Le gusta disfrutar de la sensación de tener a alguien en su vida, durante el día y la noche. Son mucho más tímidos que lo que su actitud de una gran autoconfianza sugiere; pueden ser muy enérgicos y algo bruscos. Necesitan cariño y tranquilidad, cuando se relajan en una relación y toman confianza son muy tiernas.

2. El tronco
Un 15 por ciento de los encuestados duerme de lado, pero con las piernas y los brazos estirados.
Quienes duermen así suelen ser tolerantes y sociables, conectan bien con la gente y se mezclan fácilmente con otras personas. Les encantan los grupos y están apuntados a todo tipo de actividades. Suelen ser grandes parejas, ya que no tienen miedo de expresar sus sentimientos, y se llevan bien con la familia y amigos. Pero cuidado, tienden a simpatizar con todo el mundo y cualquiera de ellos puede crear un poco de ansiedad a veces.

3. El suplicante
El 13 por ciento de los encuestados duerme de lado, con los brazos extendidos hacia delante. Es la postura de los 'nostálgicos', son personas bondadosas y dedicadas, pero también desconfiados y un tanto cínicas.
A primera vista, pueden parecer reservadas, lo cual puede ser frustrante cuando se sale con ellos por primera vez. Pero los mensajes que envían son claros: simplemente se muestran conservadores y no quieren apresurar las cosas.
En realidad, a largo plazo, cuando se involucran lo hacen en serio. Sólo necesitan encontrar el momento justo para llegar a este punto.

4. El soldado
Esta postura es mucho menos común de lo que se podría pensar, sólo el 8 por ciento de los encuestados duerme así: boca arriba, con los brazos a lo largo del cuerpo, como en posición de 'firmes'. Son muy reflexivas y necesitan tener todo ordenado.
Pero las personas que duermen boca arriba "son más propensos a los ronquidos y no respiran tan bien durante la noche", explica el profesor Idzikowski.
Según los investigadores, este tipo de personas suelen ser discretas y reservadas, pero muy exigentes con sigo mismos y con los demás. Así que si te acuestas con un soldado y él ronca, consuélate recordando que sin duda será una pareja que te atenderá a conciencia y basará su relación en el respeto.


5. Caida libre
Es gente que duerme sobre su estómago (7  por ciento), con la cabeza vuelta hacia un lado y las manos alrededor de la almohada. Los investigadores ven en ellos una personalidad extrovertida aunque impetuosa, al menos en apariencia.
Si rascas más allá de la superficie nos encontramos con una persona nerviosa que sufre con las críticas. Janet Kinosian, autora de 'La mujer bien descansada' dice que Madonna duerme en esta posición y que denota "fuertes tendencias compulsivas y su carácter obstinado".
Muchos rasgos apuntan a una persona carismática, un poco difícil, que es claramente la parte dominante en una relación. La vida al lado de alguien que duerme en caída libre es cualquier cosa menos aburrida.
Si tu pareja duerme así lo está pasando mal, puede que esté desbordado, y lo que necesita es sentir tu calor, ¡muéstrale todo tu apoyo!

6. La estrella de mar
El 5 por ciento de las personas encuestadas duermen boca arriba, tumbados sobre la espalda, con las piernas extendidas y los brazos flexionados apoyados debajo de la cabeza.
Al parecer son personas nobles, generosas y atentas, aunque como los soldados, podrían empezar a roncar en cualquier momento (nadie es perfecto).
Dejando los ronquidos a un lado, es una excelente pareja: cuidadosa, intuitiva, y siempre dispuesta a ayudar. Si duermes con una estrella de mar, ten en cuenta lo afortunado que eres, y compra tapones para los oídos.

ESTEM CANSATS DE LA NOSTRA PARELLA?Mites sexuals

QUÈ ENS ESTÁ PASANT?
El desinterès i la tendència de la dona a fugir del sexe amb la parella habitual. És un mite o una realitat?

Cuantes vegades hem sentit l'expressió "Avui no, amor meu, que estic cansada", o bé aquesta altre "es que, em fa mal el cap"..... Son les bandas sonoras de molts dels dormitoris que desde ségles segueixen obstaculitzant els objectius i necessitats fisiologiques dels mortals. El desinterés i la tendència femenina a fugir del sexe amb la seva parella habitual poden ser per raons desconegudes o creades. La gran majoria de dones diuen estar vivint sota presió constant: malestar o enfermetat, trobar-se sota tractament farmacològic, (inhibeix el desig), haber patit una cirurgia recent, situacions de maltracte, de violència o d'abusos en etapas prèvias; acusar falta d'higiene de la parella o ràpidesa en el coit, es a dir, dedicar poc temps als preliminars, (més conegut com el "petting"), comportaments egoistas i falta de ideas quan es fa l'amor. També no es descartan la por a un embaraç o bé contraure enfermetats de transmissió sexual. Però, el que si que és cert es que hi ha un misteri sexològic en el desig femeni. Hi ha determinats estudis que no ens diuen res del per què d'aquest desinterés que s'instal·la dintre de la dona quan té una relació estable i a on no es donan aquells altres problemas inqüestionables. Un estudi que segueix portant cua des que el món és món.

  En el llibre "Sexo y sólo sexo" de Carmen López Sosa, doctora i sexóloga clinica, apareixen reflexions reveladoras de certas incongruencies: dones que admetan practicar sexe sense ganes i que a més aseguran que disfrutan del contacte sexual. En cambi, en els homes aquesta afirmació seria impossible per que no es desenvoluparien "conductes sexuals evidents", com la erecció del penis. Em de pensar que els fàrmacs vasodilatadors com ara la Viagra, Levitra o Cialis, no funcionan si no hi ha desig sexual. La dona es com una capsa tancada per la que no veus què amaga en el seu interior. Una incognita darrera de l'altre i a qui has de preguntar constantment. Per contra, en l'home es veu si está excitat sexualment o no per una manifestació del penis. "Homes i dones desitgem, però de manera diferent, segons explica l'autora.
La RAE defineix desig com: "Moviment afectiu cap a alguna cosa que ve de gust". Impuls o excitació carnal. Sembla ser que els homes sempre tenen ganes, que sempre estan disposats, una qüestió que , segons ens explica la Carmen, no está del tot convençuda. Si és cert que a nivell social, l'home pot manifestar la seva sexualitat sense cap problema i exercir el rol de ser tot un caçador sense ser reprobat ni criticat per aquesta actitut. En cambi, segons López Sosa, en el imaginari popular, existeix la fantasia de la dona insaciable, "boja de desig que demana més i més, un home darrera de l'altre, demanant que la facin feliç fins a desmaiar-se".

 LLARGA DURADA
 
L'autora del llibre "Sexo y sólo sexo", explica que les dones, sobre tot en les relacions de llarga durada, "no presentan impuls cap el desig carnal", sino al que denomina, "sexual intimacy", amb el que es refereix a un estat d'intimitat emocional que les mou "cap a la recerca afectiva de l'altre". Una vegada envoltada d'aquesta atmosfera, surgeix el desig sexual. Per afecte, entenem tendresa, adhesió, amor, estimació, calidesa, empatia, etc,....."Tots aquests sentiments i d'altres motivan les dones". Si existeixen o la dona perceb aquests valors en el seu company sexual, s'excitará i desitjará compartir el seu cos. Es através d'aquests caldo de cultiu, de gratitut i entrega on es materialitzará el fet de donar-ho tot, d'unir-se més enllà del que és una parella, que ell se senti estimat, acceptat i feliç. Un desig amb implicacions compartides on tothom surt guanyant. La parella perfecta?
Un tandem perfecte, una parellla que sembla respirar el mateix aire i que comparteixen els mateixos gustos i aficions. I després? que pasa quan arriva la rutina? Generalment, "després existeix un vuit, una rutina on les accions i els pensaments s'estableixen com una taula d'elements que "ja han quedat escrits i que no cal repetir-los més". Que ja coneixem la persona amb la que em decidit compartir la nostra vida. Que no cal parlar més. Aquesta manera de pensar en una relació de parella, serveixen a molts de comoditat, de "ja m'esta bé el que tinc", però curiosament, són relacions com si d'una sessió d'spinning es tractés. Una sensació d'haber intercambiat fluits sexuals, amb un perfecte desconegut, per després continuar amb les mateixes pautas i protocols establerts per la parella. Per que aixi ho han decidit. Fins que algú dels dos s'en adoni de que la felicitat és molt més que conviure sota el mateix sostre i tenir la percepció de que la part material que ens envolta ens pertany. I no és aixi. Aqui estem situats en una estació en la que em de tenir present que aquests món el deixarem amb les mans buidas. Tal i com vam venir i vam començar a tenir us de la raó.

ELS JOVES I "FACEBOOK", Un matrimoni de conveniència?

La meitat dels joves renunciaria al seu olfacte que a Facebook


Un estudi americà demostra que als joves els preocupa més les sevas "conexions virtuals" que les sevas "experiéncies".
Concretament el 53% dels enquestats, preferiria perdre algun dels seus sentits, com ara l'olfacte, abans de renunciar a navegar per aquesta xarxa social. Aixi ho revela l'estudi elaborat per la compañia McCann Worldgroup a partir d'una enquesta formulada a 7000 usuaris amb edats compresas entre els 16 i els 22 anys i residents a paisos com ara España, Gran Bretaña, Estats Units, Brasil, India i la China. La conclusió del informe es clara i inequivoca. La majoria d'aquests internautas, se sentirien aïllats sense la tecnologia.

 En opinió de la directora de la agència especialitzada que s'ha encarregat de elaborar aquesta investigació, Laura Simpson, precisament aquests element, la tecnologia, és "un gran element unificador mundial", la pega que compacta les generacions i que els dona energia i motivació. I es que, segons ens explica, els nois perceben que la web els vincula a "un coneixement infinit", a "amics", i a "oportunitats de entreteniment", afageix la experta.
Per aquesta raó, als analistas no els sorprèn que per aquests joves sigui més important "la conexió" que les "experiències". Es evident que els integrants d'aquests colectiu mantenen un tipus d'amistat diferent del que practicavan els seus pares. Xarxas socials com Facebook, Twitter, Tuenti i altres són el motor incentivador que fan que practicament un de cada dos participants en aquests treball, (47%) vulgui que els altres usuaris el recordin pels seus contactes. Aquesta enquesta mundial, presenta als joves actuals com "una generació estratégica", que manipula diferents identitats, evalua la funcionalitat de les relacions que estableix digitalment i es desfà de les que no els interesa.


--> -->

dimecres

ESTEM AJUDANT ALS NOSTRES JOVES? Medicina Esportiva. Per Ràdio Pallejà




Sovint, escoltem parlar que un noi/a ha obtingut una medalla olimpica o ha guanyat a un jugador a nivell porfessional. Moltes personas creuen que el resultat d'aquests esforços es degut a un programa de entrenament. Aquestas personas creuen que quan abans aconsegueixi un esportista jove el rendiment d'un adult, més gran será la durabilitat en la carrera esportiva que hagi escollit.
Per exemple, alguns pares preguntan si és bò que els seus fills desenvolupin un treball esportiu amb l'ajuda de les pesas. Es cert que cada cas és un mòn, però molts d'aquests pares es sorpendràn quan portin als seus fills a centres esportius per que s'iniciin en la pràctica de la disciplina de l'esport. De ben petits, l'impuls cap a les especialitats prematures, fa que un nen aprengui a entrenar i a conèixer el seu cos de manera especifica a l'edat dels 4 o 5 anys. És aleshores, aquesta, la manera prematura de produir campions?En absolut, Els atletas, amb èxits prematurs, no acostuman a comvertirse en campions en el decurs de la seva vida futura. Què sabem de la BIOMECANICA?Conèixem els nostres musculs?Com actuan i quina funció ténen?Aquestas sens dubte, són figues d'un altre paner que tractarem en un altre capitol, però la veritat es que hi ha moltes raons per que els joves que s'especialitzan massa aviat mai obtinguin l'èxit com els adults i abandonin en el temps, a no ser que es poseeixi un talent innat, com ara el que tenen les grans figures de l'esport i que omplen pàgines i pagines de revistas especialitzades, demostran les fites aconseguides de ben petits. Dani Pedrosa, Rafael Nadal, Fernando Alonso, Pau Gasol i tans altres que ens deixem pel camí....


    Consumir-se abans d'hora
  • La intensitat de l'esforç fisic necessari per jugar a un nivell adult és molt elevada, i el cos dels joves és incapaç de soportar aquestas tensions. Es produeix una desestructuració dels sistema musculo-esquelètic i apareixen les lesions.
  • Les tensions mental i emocional són molt elevades. Els joves entre els 7 i els 15 anys no poseeixen encara la capacitat psicológica que permet dominarles. Quan seguèixen forçant la maquina sense aprendre a conèixer com funciona el seu cos, es convertèixen en casos clàssics de sobreentrenament, dels quals els resultats solen ser la enfermetat i les lesions. 
Molts joves s'han consumit a l'edat dels 16-17 anys. De fet hi ha excelents atletas de escoles que ja no poden seguir jugant a les universitats, per que s'han cansat del joc o bè no poden seguir el ritme dels entrenaments preparatoris per les competicions locals, fins i tot estatals. Quina és doncs, la manera més adecuada d'entrenar als joves? Hi ha una solució molt simple. S'ha de tenir en compte que per entrenar als joves s'ha de ensenyar a que siguin capaços de superar el rendiment del millor atleta del món en la seva mateixa edat. Quan arrivi als anys clau per bàtre rècords, tindrán potencial per superar els actuals. Aconseguir aquests parametres, suposa desenvolupar en aquests jove, la capacitat per aprendre les tècniques adecuades i assolir una disciplina fisica necessaria per cada jove. Entrenant simplement per a ser tant bò com els millors, no asegura que poguem obtenir el tant ansiat èxit en 20 anys.

VOLS APRENDRE A TOCAR UN INSTRUMENT?

Aquest proper 12 de setembre, coincidint amb l’inici del curs a les escoles, comença també el nou curs per al Taller de Música de Pallejà. Allà podrem trobar un conjunt d’activitats dirigides a totes aquelles persones, a partir dels 3 anys, interessades a introduir-se en el món de la musica. L’oferta està formada per classes de llenguatge musical, instruments —individuals i en grup— i coral. Aquesta última, la Coral Castellet, es creava durant el curs 2000-2001 amb l’objectiu de complementar l’ensenyament musical. Els interessats poden ampliar informació al Castell de Pallejà

dimarts

SI T'AGRADA COMUNICAR, RÀDIO PALLEJÀ TÉ UN LLOC PER A TU!!!

Si creus que tot el que escoltes es el mateix, per que no creas el teu programa de ràdio?Ara tens la teva oportunitat!Un espai per desenvolupar les teves dèries, inquietuts i il·lusions i compartir-les amb totes aquellas personas que pensan com tú!T'hi atreveixes?Aixi es fa ràdio en directe!!http:// www.youtube.com/watch?v=uGz257PKrjg